A CDC EL MÉS VELL NO ACABA DE MORIR; I EL NOU ESTÀ NAIXENT

Carles Campuzano no és precisament un nouvingut en política. Acaba de complir els 50 i es permet parlar clar de la necessitat de canvis profunds a CDC: en democràcia interna, en el seu finançament, en el cas Pujol i en una gestió que miri cap a l’esquerra.

-¿Com està CDC avui?

-En un moment gramscià: el que és vell no acaba de morir i el que és nou està naixent. Estem en transició.

-¿La transició s’està fent al ritme adequat?

-Hem de moure’ns ràpid, però una refundació demana el seu temps. Entre el maig i finals d’any tindrem un primer test dels electors per saber si ho estem fent bé.

-¿Fa autocrítica de l’elecció a dit dels càrrecs al seu partit?

-CDC ha sigut un partit de lideratges forts. Però ara els lideratges, per ser forts, necessiten guanyar-se legitimitat amb més democràcia. De cara al pròxim congrés, seria òptim que el secretari general fos elegit en procés obert per tota la militància.

-Vostè ha demanat sovint una actitud més oberta dels partits.

-El gran repte de partits, oenagés, sindicats, patronal, és adonar-se que fora del nostre món un munt d’organitzacions estan preocupades per les mateixes coses i donen respostes més vinculades a les necessitats de la gent.

-¿Com s’imagina la relació entre partits, governs i moviments?-Els partits han de deixar de ser sectes que ofereixen un catàleg ideològic de l’A a la Z perquè els electors el prenguin en bloc. Hem d’anar a estructures més lleugeres, en què tenen més importància els electors que els militants, en què l’acció política no depèn d’un nucli dur fruit de concepció leninista. Partits amb ideologia més oberta.

-¿No va faltar valentia davant la imputació d’Oriol Pujol?

-El període entre la imputació i la renúncia va ser un temps perdut. Hi hauria hagut d’haver més generositat del secretari general.

-Segons vostè, el cas Pujol va més enllà del que és personal i familiar. En canvi, el president Mas el limita a aquest àmbit.

-Pensar que no té conseqüències en la imatge i la credibilitat de CDC és un esforç inútil perquè el president

-¿Què ha de fer CDC, llavors?

-El que fa. Un acord amb Transparència Internacional per evitar qualsevol pràctica problemàtica.

-Això és a partir d’ara. Però en el cas Pujol costa de creure que ningú s’adonés de la línia poc clara amb algun dels seus fills, com ara el Jordi.

-Els rumors sempre han existit. I no solament rumors. S’havien publicat coses. La nostra coresponsabilitat en el seu conjunt ha existit. A l’espera que decideixin els tribunals, és una cosa tan important i afecta persones tan rellevants de l’organització que té conseqüències per més que estiguem convençuts que l’organització com a tal no tingués cap relació.

-Un partit amb un deute notable amb els bancs, quan ha de legislar sobre temes financers ¿el fa prou lliure?-Gran pregunta. Un mitjà de comunicació que depèn dels bancs o dels anunciants, ¿té suficient llibertat per exercir el seu paper crític? Una oenagé que depèn exclusivament de les subvencions públiques, ¿té capacitat de ser crítica amb el Govern? En el cas dels partits, si volem dependre menys del sistema financer per finançar les campanyes electorals hem de tenir un finançament bàsicament públic.

-¿Suprimiria la injecció privada?

-Comparteixo que el finançament sigui a través d’aportacions públiques i de les individuals.

-¿Creu que CDC és vista com escorada a la dreta?

-Hem de reforçar més el nostre relat sobre la cohesió social i la defensa de les oportunitats. La defensa de l’estat del benestar és consubstancial a CDC, en l’acció del Govern, al Congrés i als ajuntaments, com el de Barcelona.

-En els primers dos anys, l’excessiu entusiasme amb l’austeritat ens el podríem haver evitat. I la gestió de la reforma de la Renda Mínima, a alguns no ens va agradar perquè vam buscar culpabilitzar els pobres. Jo sóc partidari de no culpabilitzar-los de la seva situació sinó de revertir la causa que els porta a la pobresa.

-Però també hi ha fets com la gestió de l’Executiu català, que el 2010 semblava enorgullir-se de les retallades…

-Les polítiques d’austeritat aplicades a Europa, ¿no han creat més desigualtat?

-L’austeritat com a doctrina econòmica que fa creure que per superar una crisi has de retallar de forma lineal té conseqüències terribles. Les ha tingut a Grècia i en altres estats.

-En l’objectiu independentista de CDC, ¿el senyor Duran Lleida resta?

-Durant molt de temps ha sumat. És indiscutible. Una altra cosa és que Unió i Duran hauran de decidir què volen fer. Estic convençut que en l’objectiu de l’Estat propi Unió hi estarà.

Entrevista original a El Periódico